Bio
La pràctica d’Andrés Izquierdo (Madrid, 1993) empra elements psicoanalítics i al·legòrics per estimular una exploració de la infància, el dol i les qualitats restauradores de l’espai i de l’objecte. A través de diversos mitjans —que inclouen escultures mòbils, disseny de mobles, ceràmiques figuratives, dibuixos a retolador o instal·lacions arquitectòniques—, el seu treball impulsa trobades entre condicions com anàrquic i estructurat, terra i cel, biologia i teologia o aparició i dissolució. Interessat en la representació del que és i, alhora, no és, Izquierdo entrellaça presència física: paisatge, cosmologia i fenòmens, amb contemplació conscient: pensaments intrusius, estat de somni, sentiments i altres estímuls corporals.
SES12NAUS programa:
«Diuen que Eivissa és un territori màgic i profundament espiritual. Bona part de les imatges que utilitzo per crear la meva pràctica provenen d’aquest tipus d’estats mentals. M’interessen les experiències psicològiques i emocionals que sorgeixen en explorar la part interna i l’externa (el cos i l’espai). A la residència he investigat i interactuat amb formacions geològiques sagrades, comunitats, ritus, simbolismes, mites i tot allò que ha fet d’aquest illa un espai de peregrinació, catarsi i creixement psicològic. El resultat de la meva recerca consisteix en una sèrie de pintures i ceràmiques amb las quals reflexiono sobre la meva experiència i el meu viatge espiritual per l’illa».