Bio
La pràctica d’Andrés Izquierdo (Madrid, 1993) empra elements psicoanalítics i al·legòrics per estimular una exploració de la infància, el dol i les qualitats restauradores de l’espai i de l’objecte. A través de diversos mitjans —que inclouen escultures mòbils, disseny de mobles, ceràmiques figuratives, dibuixos a retolador o instal·lacions arquitectòniques—, el seu treball impulsa trobades entre condicions com anàrquic i estructurat, terra i cel, biologia i teologia o aparició i dissolució. Interessat en la representació del que és i, alhora, no és, Izquierdo entrellaça presència física: paisatge, cosmologia i fenòmens, amb contemplació conscient: pensaments intrusius, estat de somni, sentiments i altres estímuls corporals.
Projecte: