Grau en Disseny d’Escenografia, Madrid y Cracòvia, el 2017. Iniciada en les arts acompanyada d’una altra ment i dues mans, formant un duet anomenat MARCO, des de l’abstracció com a daga de cupido i del gran mestre Antonio Machón, savi i abstracte total. A partir del 2020, la seva edat artística d’iniciació finalitza, entrant en una tercera etapa; la segona havia estat transició, agrupació i introspecció per tal d’esbrinar els camins i la seva simbologia, van sorgir les Estancias Flotantes entre altres coses. Ara l’espai es dissocia tot abstraient encara més el seu interior, deixant que la percepció envaeixi la forma.

Arquitectures abstractes

«Un traspàs d’idees precises al fang/pintura, del recopilatori que és la ment, des de la inconsciència intuïtiva del trànsit continu d’aquests racons on s’hi emmagatzemen, també de manera inconscient, els nostres goigs d’aquest món».

»Tot s’esbargeix al fang i a la pintura, exalçant qualitats de la simpatia, la força, la intel·ligència i el joc, aquest darrer és un curiós instrument imaginatiu de interacció humana, ferocitat de la ment, tal volta anterior a la cultura o creador d’aquesta, així com de pensadors somriures.

»L’abstracció i l’espai van quedar units».