L’obra de Mathilde Rosier (*París, viu i treballa entre la Borgonya francesa i Basilea) parteix de l’interès de l’artista per l’experiència física i psicològica d’antics rituals.

La seva recerca es plasma sovint en ramificacions fictícies o en fragments d’una narrativa en la qual unes constel·lacions de peces de vestir realitzades per la pròpia Rosier i representacions místiques d’animals i plantes es reuneixen en una mena d’attrezzo, d’escenografia abandonada, o com a protagonistes solitaris d’una realitat tan desconeguda com captivadora.

Tot combinant pintura, cinema, dansa i teatre, Rosier construeix unes situacions oníriques que duen l’espectador a perdre el sentit de l’espai i del temps, obrint un portal entre els dominis del conscient i l’inconscient. Rosier crea unes obres que aborden i il·lustren la necessitat d’un retorn a formes harmonioses d’integració de l’activitat humana en un “entorn natural”, incloent pràctiques preindustrials que podrien semblar-nos irracionals i observant el món des d’un perspectiva rural contemporània.

Entre les seves exposicions individuals i performances més recents destaquen Les Champs de prospérité Intensive, Fondation d’entreprise Pernod Ricard, París (2023); Sketches in the margin, jevouspropose, Zúrich (2021); Le Massacre du printemps, Museo MADRE, Nápoles (2020); “MASP”, Sao Paulo (2020); How to Dance in the Fields, Fundacja Razem Pamoja, Varsovia (2019); Figures of Climax of the Impersonal Empire, Fondazione Guido Ludovico Luzzatto, Milán (2018); In Revolution. Resolution of Some Hierarchic Orders, Der Tank Institut Kunst, Basilea (2016); Organs of the Whale, Dortmunder Kunstverein, Dortmund (2012); Necklace of Fake Teeth, Camden Arts Centre, Londres (2011); Mathilde Rosier. Rite de passage, Kunstpalais, Erlangen (2011); Find circumstances in the antechamber, Musée Jeu de Paume, París (2011); Play for a stage of the Natural Theatre of Cruelty, performance a la Serpentine Gallery, Londres (2009).