6
La Cristina i l’Andrés conjuren un diàleg que es comunica amb el passat i deixa un eco cap al futur
Aquesta exposició és el resultat de la comunió que ha creat el viatge dels artistes i que s’ha convertit en una confabulació conjunta. Les imatges que resulten d’aquesta peregrinació s’han gestat caminant, sense un rumb determinat, descobrint elements que després han adquirit un significat extraordinari: els ossos, trobats en un abocador il·legal, primer fotografiats i després introduïts a les escultures. Les flors, ofrenades per la Cristina al cementiri de Formentera i, posteriorment, collides per l’Andrés per introduir-les a les seves escultures. O en una cova, present al color de l’argila i a les ombres superposades en una instantània. Les ruïnes, les coves, els indrets que s’allunyen del turisme massiu i que deixen entreveure la realitat d’un espai habitat abans per fenicis, púnics, romans i àrabs.
L’obra de la Cristina captura moments gairebé inexistents que semblen esvair-se en l’instant en què s’observen. La seva obra és testimoni de les diferents maneres d’habitar el temps. El caràcter pictòric es potencia per una obsessió per la textura; a través de la fixació en el detall o la transformació de l’objecte en paisatge, confon el que observem i enrareix el que és evident. Aquesta manera de veure el món s’alinea amb la seva exploració de l’illa, en què els records del passat hi són presents, però de de manera subtil, gairebé imperceptible i disfressats de present. Una sensació d’anacronia que també queda reflectida en el quefer particular de cada pràctica: la immediatesa i la tecnologia de la fotografia de la Cristina és el contrapunt i balanç de les peces de l’Andrés. Les seves obres són testimoni de la condició alquímica, però extractivista de l’escultura: l’argila recollida a la muntanya per ell mateix, la resina de pi, els ossos, el petroli. Les seves escultures exploren la transcendència a través del moviment, entre el que s’eleva cap al cel –el que s’allibera– i el que s’enfonsa en la terra –el que es torna. L’Andrés captura aquesta tensió entre forces aparentment oposades i narra una experiència d’Eivissa que transcendeix el que és merament corporal.
La Cristina i l’Andrés conjuren un diàleg que es comunica amb el passat i deixa un eco cap al futur. Eivissa, a través dels seus ulls, esdevé un espai llunàtic i profètic, on la llum i la foscor conviuen en un equilibri poderós i fràgil.
Dates: del 12 d'octubre al 16 de novembre, 2024.
Adreça: La Carpintería. Riu Arno, 58 (Can Bufí). Eivissa.
Amb el suport de:
Cristina Stolhe
Bio
"Avui faig fotos, demà no ho sé"
L’obra de Cristina Stolhe (Pontevedra, 1993) analitza l’experiència de la vida quotidiana a través de l’eina fotogràfica. Utilitzant càmeres analògiques, digitals i, sobretot, la càmera del mòbil, el seu treball explora l’essència pura de la vida, alhora que crea un joc “d’allò que hi és”, tot infonent a les imatges emocions que poden no semblar aparents. Les escenes de Stolhe provoquen una sensació de nostàlgia, un sentiment familiar, però exposen la intimitat del moment a través d’una lent voyeurista, intentant atresorar el moment i fer-lo etern. En certa manera, ens convida a considerar com les nostres experiències i records individuals formen les nostres vides i identitats.
L’any 2018, l’editorial Terranova va publicar el seu primer llibre, Random Pictures Book, presentat com una oda a la fotografia del mòbil i en què explora el sobreconsum d’imatges actual.
CV
Exposicions individuals 2024 ALBUM. 10 14 Gallery, Londres, UK. Presentada per Aleï; 2022 But Still, Life. El Chico, Madrid; 2019 Amistad, Circuito Artbanchel, Madrid; 2018 Random exhibition II, El Paracaidista, Madrid; Random exhibition I, El Imparcial, Madrid; Random Pictures Book, exposició i llibre publicat per Terranova, Mecánic Barcelona
Exposicions col·lectives 2023 Kronos Contemporary Art Festival, Barcelona; 2022 Your Heart to a Dog to Tear, Londres, UK; 2019 Casa Filete, Madrid; 2018 Swinton Gallery, Madrid. Editorials L’officiel Mexico, ID International, Vogue Italia, Coeval Magazine, Acero Magazine, Issue Issue Magazine, Alei Journal, Novembre Magazine, Puss Puss Magazine, Loewe, Bimba y Lola, Edward Cuming, Paloma Wool, La Manso, Palomo Spain…Andres Izquierdo
Bio
Proyecto
Project
«Diuen que Eivissa és un territori màgic i profundament espiritual. Bona part de les imatges que utilitzo per crear la meva pràctica provenen d’aquest tipus d’estats mentals. M’interessen les experiències psicològiques i emocionals que sorgeixen en explorar la part interna i l’externa (el cos i l’espai). A la residència he investigat i interactuat amb formacions geològiques sagrades, comunitats, ritus, simbolismes, mites i tot allò que ha fet d’aquest illa un espai de peregrinació, catarsi i creixement psicològic. El resultat de la meva recerca consisteix en una sèrie de pintures i ceràmiques amb las quals reflexiono sobre la meva experiència i el meu viatge espiritual per l’illa».