Aquesta exposició és el resultat de la comunió que ha creat el viatge dels artistes i que s’ha convertit en una confabulació conjunta. Les imatges que resulten d’aquesta peregrinació s’han gestat caminant, sense un rumb determinat, descobrint elements que després han adquirit un significat extraordinari: els ossos, trobats en un abocador il·legal, primer fotografiats i després introduïts a les escultures. Les flors, ofrenades per la Cristina al cementiri de Formentera i, posteriorment, collides per l’Andrés per introduir-les a les seves escultures. O en una cova, present al color de l’argila i a les ombres superposades en una instantània. Les ruïnes, les coves, els indrets que s’allunyen del turisme massiu i que deixen entreveure la realitat d’un espai habitat abans per fenicis, púnics, romans i àrabs.

L’obra de la Cristina captura moments gairebé inexistents que semblen esvair-se en l’instant en què s’observen. La seva obra és testimoni de les diferents maneres d’habitar el temps. El caràcter pictòric es potencia per una obsessió per la textura; a través de la fixació en el detall o la transformació de l’objecte en paisatge, confon el que observem i enrareix el que és evident. Aquesta manera de veure el món s’alinea amb la seva exploració de l’illa, en què els records del passat hi són presents, però de de manera subtil, gairebé imperceptible i disfressats de present. Una sensació d’anacronia que també queda reflectida en el quefer particular de cada pràctica: la immediatesa i la tecnologia de la fotografia de la Cristina és el contrapunt i balanç de les peces de l’Andrés. Les seves obres són testimoni de la condició alquímica, però extractivista de l’escultura: l’argila recollida a la muntanya per ell mateix, la resina de pi, els ossos, el petroli. Les seves escultures exploren la transcendència a través del moviment, entre el que s’eleva cap al cel –el que s’allibera– i el que s’enfonsa en la terra –el que es torna. L’Andrés captura aquesta tensió entre forces aparentment oposades i narra una experiència d’Eivissa que transcendeix el que és merament corporal.

La Cristina i l’Andrés conjuren un diàleg que es comunica amb el passat i deixa un eco cap al futur. Eivissa, a través dels seus ulls, esdevé un espai llunàtic i profètic, on la llum i la foscor conviuen en un equilibri poderós i fràgil.

Dates: del 12 d'octubre al 16 de novembre, 2024.

Visites a l'exposició: només amb cita prèvia. Sol·licita la teva visita a info@ses12naus.org.

Adreça: La Carpintería. Riu Arno, 58 (Can Bufí). Eivissa.

Amb el suport de: