Our Soul Is Air (2023)

Residencia de investigación, experimentación y cocreación

Un programa de quatre dies que, amb el vent com a punt de partida metafòric, s’estendrà durant dos caps de setmana

Inspirat en la història mil·lenària d’Eivissa, fruit de successives onades de fusió cultural, OUR SOUL IS AIR (LA NOSTRA ÀNIMA ÉS AIRE) és un programa de quatre dies que, amb el vent com a punt de partida metafòric, s’estendrà durant dos caps de setmana. Adreçat a una àmplia audiència, aquest programa públic i majoritàriament gratuït es proposa investigar la singular relació d’Eivissa amb el vent com a vector per construir comunitat i com a agent del coneixement local, tot retent homenatge a l’illa com a cruïlla de camins de diverses civilitzacions que van deixar aquí la seva empremta amb el pas dels segles.

OUR SOUL IS AIR ha estat comissariat per Elise Lammer en col·laboració amb Andrea Rodríguez Novoa.

Capítol I: Remor d’un paisatge. 14 i 15 d’abril

El primer capítol del programa, que du per títol Remor d’un paisatge, planteja poetitzar la idea del vent com a generador, un feix d’energia que dissemina paraules i llavors simultàniament, donant vida a rituals i alimentant la diversitat. Ens centrarem en els recursos naturals de l’illa, especialment en el treball amb sistemes agrícoles locals i alternatius, mentre fem una ullada a alguns artistes que s’inspiren en elements naturals per crear les seves obres. Els diversos panels, activitats y presentacions, així com les persones congregades en torn de Remor d’un paisatge, investigaran des d’una perspectiva contemporània com allò que és rural pot originar una producció artística i cultural lúcida i conscient.

Programa 14 d’abril:

19h | Distancia de vibración. Lara Fluxà i Guillermo Romero Parra: conversa en la qual la creadora explicarà la seva pràctica artística i el seu treball amb vidre bufat per a la Biennal de Venècia.

21h | Félicia Atkinson: performance de la singular artista, poeta i compositora francesa.

Programa 15 de abril:

11 a 13:30h | Aprendiendo Campo Adentro amb Fernando García-Dory (Inland). Aquest taller familiar proposa apropar-se a la qüestió rural d’avui a través de diversos eixos, com l’aliment, l’ecosistema o els sabers del camp. A través de dibuixos, jocs de rol i entrevistes, cercarem una millor comprensió dels problemes i possibilitats futures per tal que les generacions venidores siguin sensibles i coneguin el moment de canvi en què ens trobem. Compartirem el dia a dia d’una persona que participa a l’escola de pasturatge Campo Adentro. [Inscripció: 20€ | 1 adult amb un màxim de 2 menors de 7 a 12 anys]

19h | Harvesting the Summer (2020), Mathilde Rosier. Projecció y posterior sessió de preguntes i respostes (Q&A) amb l’artista. Un treball que tracta sobre la relació dels humans amb la natura a través d’una col·lecció de notes de veu en forma de diari. [Activitat en anglès]

20h | Picturing voices. Trobada visual amb Jessica Dunlop i Fernado García-Dory. A través de la narració d’històries amb una sèrie de imatges que il·lustren la seva pràctica, cada convidat compartirà anècdotes i coneixements respecte del seu enfocament únic sobre els paisatges culturals i naturals glocals. [Activitat en anglès]

21h | Crit d’Uc. Performance vocal a càrrec de Sonia Ferrer.

21:15 | Concert breu de theremín a càrrec de Laura De Grinyo.

21:30 | Aperitiu

Capítol II: Una utopia real?. 5 i 6 de maig

El segon capítol del programa, Una utopia real?, explora l’important llegat que Eivissa ha deixat en la cultura de club i de les festes rave de tot el món. A la dècada dels cinquanta, les pistes de ball de l’illa van començar a atraure multitud de ments revolucionàries i llibertàries, reafirmant la idea d’Eivissa com a cruïlla de camins cap a l’emancipació. Els nous clubs s’ubiquen en arquitectures periurbanes que, amb el pas del temps, han dotat l’illa d’unes característiques físiques pròpies, creant un paisatges antropològic i sociològic únic.

Programa 5 de maig:

19h | Alternative Landscape. Taula rodona amb Dawn Hindle, Jaime Romano i Sarah Ancelle Schönfeld al voltant de la cultura de club, arquitectura i paisatge. [Activitat en anglès]

20:30 | Fiorucci made me hardcore (1999), Mark Leckey. Projecció d’aquesta obra de culte sobre l’escena del clubbing underground britànic entre els anys 70 i 90, amb una recopilació de material fílmic trobat

21h | Thinking Out Loud. Playlist performativa amb Sonia Fernández Pan, Carolina Jiménez, Héctor Cardell, Rossetta Montenegro i Camilo Miranda. Els convidants presentaran cançons i pistes en connexió amb anècdotes personals, tant racionals com emocionals, sobre el ric llegat de l’illa en discoteques, música techno i cultura rave. Junts dibuixen un paisatge social i arquitectònic a través d’una playlist festiva.

Programa 6 de maig:

11 a 13:30h | Carrier Wave: Dancing and Laughing with the Wind. Taller familiar amb Rosa Tharrats. En aquesta activitat treballarem amb teixits i ens convertirem en escultures mòbils que s’activen amb el joc, el ball i el riure. [Inscripció: 20€ | 1 adult amb un màxim de 2 menors d’entre 7 i 12 anys]

Totes les activitats tindran lloc a La Carpintería. Riu Arno 58 (Can Bufí).

Amb el suport de:

Colaboran:

RESIDENTSRESIDENTSRESIDENTSRESIDENTSRESIDENTS

Laura De Grinyo

Bio

Laura De Grinyo és una artista eivissenca. Encara que el seu treball giri al voltant de la ceràmica i, per tant, de l’element terra, la seva gran passió paral·lela és la música i, concretament, l’estudi de l’instrument theremin. Fa 2 anys que la Laura va començar a aprendre a tocar aquest instrument tant especial, gràcies al seu mestre Victor Estrada. El theremin, originalment conegut com a eteròfon, és el primer instrument conegut de la música electrònica. És l’únic instrument de la història que, per tal de tocar-lo, cal tenir la capacitat d’extreure les notes a través de l’aire.

Jessica Dunlop

Bio

Entusiasta de l’illa i resident permanent des de 2019, divideix el seu temps entre dos projectes que comparteixen el seu desig de potenciar i promoure un enfocament agrícola basat en el respecte per l’ecosistema d’Eivissa. Amb una formació allunyada de l’agricultura formal (tot i que alguns dels seus avantpassats van treballar al sector), Jessica ha decidit involucrar-se de ple en aquest sector, amb l’objectiu de fomentar la restauració de l’equilibri biològic dels camps agrícoles, utilitzant mètodes experimentals que actualment s’estan desenvolupant. És membre actiu de l’APAEEF (Associació de productors d’agricultura ecològica d’Eivissa i Formentera), ha posat en marxa diversos projectes como ara el Banc de Terres, una iniciativa de gestió agroecològica amb la finalitat de posar en valor de manera sostenible les terres de cultiu abandonades a guaret. Amb aquests productors eivissencs realitza una pràctica de mentoria que inclou molts aspectes diferents: des de la ubicació d’aquestes terres ara inactives i la seva connexió amb aquests productors interessats, fins a ajuts econòmics, creant espais de diàleg on es poden compartir bones pràctiques entre agricultors, i la formació en tècniques per aconseguir un format viable a nivell ecològic i econòmic. Paral·lelament, Jessica Dunlop desenvolupa Can Purtell, amb l’objectiu principal d’establir diverses espècies de cultius farratgers perennes i anuals, adaptats al clima d’Eivissa, per tal de regenerar sòls i proporcionar al bestiar una nutrició òptima i una dieta equilibrada en minerals, tenint en compte l’escassedat d’aigua del clima pitiús, entre d’altres condicionants importants.

Sonia Ferrer

Bio

Estudia moda al IED Madrid. És la fundadora i dissenyadora que hi ha darrere la marca DELBES IBIZA. Una marca que neix amb la finalitat de mostrar l’Eivissa desconeguda i mantenir les seves tècniques i artesania. Des del seu taller dalt d’una muntanya del nord d’Eivissa crea peces cercant l’absoluta coherència amb tot allò en què creu i amb la seva vida mateixa, el motor de la seva inspiració. El vestit regional eivissenc, el ball pagès... formen part de les arrels de la dissenyadora i són el segell d’identitat de DELBES. Respectant l’origen, el transforma i el porta a l’actualitat en un procés creatiu que s’assembla més a la creació d’una obra d’art que d’un producte. La producció es realitza vetllant pel baix consum d’energies renovables, és 100% artesanal i local i els teixits són 100% naturals. Descendent d’una llarga llista d’eivissencs, la pràctica de Sonia Ferrer s’aplica a aportar i ajudar a mantenir i potenciar la història i tradició de l’illa, cosa que considera el seu deure. El seu moto: Eivissa és molt més que moda, és un estil de vida, la vida d’una illa. A més de la seva tasca en aquest sentit, a través de la seva marca, a les seves estones lliures li agrada mantenir viva una tradició de l’illa, el crit d’UC, que compartirà amb nosaltres en aquesta ocasió.

Dawn Hindle

Bio

Dawn Hindle és sinònim de l’escena nocturna i clubber eivissenca. Cofundadora de la sessió Manumission i de Ibiza Rocks, a mes d’actual propietària de l’hotel Pikes, aquesta anglesa d’origen i eivissenca d’adopció, va aterrar a l’illa el 1994 per revolucionar cada dilluns les nits eivissenques, ja diverses i excèntriques en aquella època, amb la sessió més salvatge de totes: Manumission, al mític club Ku (més endavant Privilege). D’esperit inquiet, Dawn viu actualment a Eivissa amb la seva família i compagina la seva feina com a directora creativa de l’hotel Pikes amb la seva passió per l’interiorisme, la ceràmica i la creació de joies.

Rossetta Montenegro

Bio

Testimoni d’excepció de l’esperit de celebració i gaudi característics d’Eivissa, Rossetta Montenegro és un puntal fonamental a l’hora de passar revista a la història més lúdica de l’illa. Actual resident i experta coneixedora dels seus secrets, Eivissa va veure aquesta veneçolana de naixement desembarcar procedent de Madrid ara fa 45 anys, per esdevenir una de les PR més conegudes de sales tan fonamentals de la cultura moderna de clubs com Ku, Pacha o Amnesia. Pocs com Rossetta poden explicar de primera mà la realitat (que molt sovint supera la ficció) de les nits eivissenques que van assolir fama internacional per mèrit propi.

Héctor Cardell

Bio

De personalitat inquieta i trajectòria multidisciplinària, Héctor Cardell, coneix de manera personalíssima l’escenari i sobretot els bastidors de l’escena nocturna eivissenca. El 1985 decideix deixar la península i el seu Alacant natal per participar plenament al zoo mundà que envoltava la nit pitiüsa, posant en valor les seves aptituds per a l’ambientació i, d’aquesta manera, quedar-hi lligat durant la major part de la seva carrera professional. Com a part dels equips de disseny d’interiors i visuals de sales com Ku (actualment Privilege), Héctor desembarca al Pacha, on s’acabaria establint durant més de vint anys, decorant una Eivissa per on passejava un grup miscel·lani de personatges nacionals i internacionals, que poc s’assembla a l’illa actual, tant en les periodicitats i formes de treball com en el seu esperit. En paraules del propi Héctor tot recordant aquella època, “l’ambientació sorgia de manera natural, era part d’un treball grupal amb materials fets totalment per nosaltres mateixos. Les sales tenien ambientació, però la gent s’ambientava sola, entraven al joc perquè l’estrella no era el DJ en qüestió, era el públic”. Héctor és, per tant, testimoni d’excepció d’una escena de clubs més espontània, fresca, menys tècnica i fonamentalment guiada per un amor comú a la llibertat d’expressió.

Andrea Rodríguez Novoa - comissària

Bio

Andrea Rodríguez Novoa (Gijón, ES) és comissària, arquitecta i escriptora establerta a Espanya i França. Reflexiona de manera expandida sobre l’espai i el temps, la imatge, la narració i el relat. És membre d’IKT, Associació Internacional de Comissaris d’Art Contemporani i de C-E-A, Comissaires d’Exposition Associés (França). Va formar part del comitè d’adquisició del FRAC Normandia, França (2017-2021). Des de febrer de 2022 és codirectora i responsable del Programa Professional de Barcelona Gallery Weekend y codirigeix, comissaria i ensenya al programa formatiu de residències artístiques BAR Project, a més de gestionar el projecte MIA (Meta-Industrial Architectures) del qual és cofundadora. Ha realitzat projectes de comissariat amb nombrosos col·laboradors, entre altres: Biennal de Lió, Centre Georges Pompidou (París), Institut Français (Barcelona), Casa Velázqiez (Madrid), STROOM (La Haya), SOMA Mèxic (CDMX), 18th St. Art Center (Los Ángeles), etc. Alguns dels seus projectes són: Slow Gala, Institut d’Art Sixty Eight, Copenhaguen, 2022; Just Because. In the blink of an eye, Bombon Projects, galeria per al Barcelona Gallery Weekend, 2021; A guided visit, Sandberg Instituut, Amsterdam, 2018; Whenever you do(not) feel like, keep going, Plataforma Révolver, Lisboa, 2017, etc.

Rosa Tharrats

Bio

Rosa Tharrats (*Barcelona, viu i treballa a Barcelona), basa la seva creació principalment en els teixits, tot i que també treballa amb altres mitjans, com ara la instal·lació, l’escultura o la performance. Investiga en particular la sincronicitat i els patrons de la natura de manera intuïtiva i, per fer-ho, recorre a tota mena de materials, encara que es centra més en els teixits. Tharrats rastreja, modifica i crea aliances que potencien la transformació d’aquests materials, trastoca les seves qualitats i els converteix en cossos que travessen conceptes com la ingravidesa, la meditació o el ritual. En última instància l’artista centra el seu interès en la comunicació sensorial entre diferents tipus de materials i éssers. Conceptes com ara transformació, simbiosi o el paradigma natura/cultura són altres elements essencials al seu treball. Rosa Tharrats ha exposat la seva obra internacionalment, destacant les mostres realitzades a TBA21 (Córdoba, 2022), Art-o-Rama (Marsella, 2022), Centre d’Art Maristany (Barcelona, 2022), Zona Maco (Ciutat de Mèxic, 2022), MACBA (Barcelona, 2021), Ehrhard Flórez (Madrid, 2022 i 2018), Barcelona Gallery Weekend (2021), CCCB (Barcelona, 2021), Museu de l'Empordà (Figueres, 2021), Bombon Projects (Barcelona, 2020), ARCOmadrid (Madrid 2019), Apulia Land Art Festival (Itàlia, 2017) i Galeria Cadaqués (Girona, 2015).

Sarah Ancelle Schönfeld

Bio

Partint de la convicció que la nostra comprensió lliberal occidental del món no és suficient per fer front a l’acumulació creixent de problemes per tot el planeta, Sarah Ancelle Schönfeld (*Berlín, viu i treballa a Berlín) dissenya constantment uns misteriosos laboratoris i tractaments, en els quals elaborar a partir de zero solucions, curacions i significats emprant una varietat de mètodes radicalment interdisciplinaris. Schönfeld tracta humorísticament d’actualitzar les anomenades savieses populars. Els seus laboratoris es plasmen en instal·lacions, performances, escultures, instruments, fotografies i collage, incorporant al seu treball enfocaments de camps tan diversos com ara la ciència, la religió, la mitologia, la màgia o la tecnologia. Investiga diferents tipus de generació de coneixement i veritat, que constitueixen, controlen i reprodueixen el jo humà i això que al nostre món ens hem posat d’acord per anomenar “realitat”. Ha exposat les seves obres en nombroses mostres individuals i col·lectives, entre les quals destaquen les celebrades a Het Hem, Amsterdam (2022); HKW, Berlín (2021); Berghain/Boros Collection (2020); Biennal d’Estrasgurg (2019); Staatliche Kunsthalle, Baden-Baden (2018); MAK, Viena / Biennal de Viena (2017); Staatliche Museen zu Berlin, Berlín (2017); CAN- Centre d‘Art Contemporain, Neuchatel (2017); Kunstverein Wolfsburg (2016); Fotomuseum Winterthur (2014); Hamburger Kunsthalle, Hamburg (2012); i Berlinische Galerie, Berlín (2010/2011). Schönfeld, que el 2005 va viatjar amb una beca DAAD a Sibèria, el 2011 fou artista en residència a Villa Aurora, Los Ángeles; el 2014 va ésser premiada amb el FOAM Talents Award de Fotomuseum, Amsterdam; els anys 2012 i 2020 va obtenir les beques Stiftung Kinstfonds Bonn i el 2020 va rebre un encàrrec d’escultura pública de la New Mexico State University.

Mathilde Rosier

Bio

L’obra de Mathilde Rosier (*París, viu i treballa entre la Borgonya francesa i Basilea) parteix de l’interès de l’artista per l’experiència física i psicològica d’antics rituals. La seva recerca es plasma sovint en ramificacions fictícies o en fragments d’una narrativa en la qual unes constel·lacions de peces de vestir realitzades per la pròpia Rosier i representacions místiques d’animals i plantes es reuneixen en una mena d’attrezzo, d’escenografia abandonada, o com a protagonistes solitaris d’una realitat tan desconeguda com captivadora. Tot combinant pintura, cinema, dansa i teatre, Rosier construeix unes situacions oníriques que duen l’espectador a perdre el sentit de l’espai i del temps, obrint un portal entre els dominis del conscient i l’inconscient. Rosier crea unes obres que aborden i il·lustren la necessitat d’un retorn a formes harmonioses d’integració de l’activitat humana en un “entorn natural”, incloent pràctiques preindustrials que podrien semblar-nos irracionals i observant el món des d’un perspectiva rural contemporània. Entre les seves exposicions individuals i performances més recents destaquen Les Champs de prospérité Intensive, Fondation d’entreprise Pernod Ricard, París (2023); Sketches in the margin, jevouspropose, Zúrich (2021); Le Massacre du printemps, Museo MADRE, Nápoles (2020); “MASP”, Sao Paulo (2020); How to Dance in the Fields, Fundacja Razem Pamoja, Varsovia (2019); Figures of Climax of the Impersonal Empire, Fondazione Guido Ludovico Luzzatto, Milán (2018); In Revolution. Resolution of Some Hierarchic Orders, Der Tank Institut Kunst, Basilea (2016); Organs of the Whale, Dortmunder Kunstverein, Dortmund (2012); Necklace of Fake Teeth, Camden Arts Centre, Londres (2011); Mathilde Rosier. Rite de passage, Kunstpalais, Erlangen (2011); Find circumstances in the antechamber, Musée Jeu de Paume, París (2011); Play for a stage of the Natural Theatre of Cruelty, performance a la Serpentine Gallery, Londres (2009).

Guillermo Romero Parra

Bio

Guillermo Romero Parra (*Madrid, viu i treballa entre Madrid i Eivissa) és fundador i director de la galeria Parra & Romero, que va obrir les seves portes a Madrid el 2005 i que, des de la seva obertura, ha basat la seva línia en la recerca de nous llenguatges en l’art contemporani als límits de l’art conceptual i el minimalisme. La galeria s’especialitza en la trobada entre creadors de dins i de fora d’Espanya, a través d’un programa de diàlegs paral·lel al d’exposicions, i en projectes desenvolupats per comissaris convidats. Aquest programa comissarial és un pilar fonamental a la concepció de Parra & Romero de la galeria com a laboratori on poder plantejar nous debats de l’art contemporani. El juliol de 2012, la galeria Parra & Romero es va embarca en una nova aventura: va obrir un segon espai al cor de l’Eivissa rural. Assumint que l’illa encarna un dels punts de trobada més internacionals que hi ha, l’enorme hangar simbolitza l’evolució de l’illa mitjançant l’art, reivindicant el llegat d’Eivissa com a refugi d’intel·lectuals. En línia amb la missió de promoure la vida artística a l’illa al llarg de tot l’any, incloent els mesos d’hivern, el 2022 Romero Parra va obrir un tercer espai a la localitat de Santa Gertrudis. Abans de començar el seu propi projecte, Guillermo Romero Parra va treballar per a Christie’s, White Cube i Victoria Miro. Actualment dona classes sobre teoria i mercat de l’art contemporani a la Universidad de Salamanca (USAL).

Jaime Romano

Bio

Jaime Romano (*Eivissa, viu i treballa entre Eivissa i Barcelona) és un arquitecte que va obrir el seu estudi d’arquitectura el 1991, abans fins i tot de llicenciar-se. Conscient que el disseny d’interiors no és allò que realment compta als night-clubs (perquè els seus espais abarrotats impedeixen als usuaris habituals, la gent que va de festa, apreciar-ho en la seva justa mesura), Romano i el seu equip van desenvolupar la seva filosofia del disseny al voltant de la idea dels “fluxos” dels espais. Es tracta de com conformar un espai i com estimular la circulació de les persones per aquest espai, tenint sempre en compte els usos normatius i no normatius que se’n fan, i sense mai deixar de banda que els clients es sentin segurs i a gust i experimentin una experiència sensorial profunda. A part d’haver executat una sèrie d’habitatges icònics a Eivissa, Jaime Romano i el seu equip són autors de projectes com el club SPACE, també a l’illa, el restaurant La Fonda a Barcelona, complexos residencials a Barbados i projectes a Suïssa, Rússia, Tunis i Turquia. El seu estudi ha estat directament implicat en la construcció i renovació de diversos night-clubs barcelonins, com Pacha, a la part alta de la Diagonal, el Fellini, situat a l’interior l’Estació de França, CDLC, Razzmatazz, al carrer Almogàvers, o el mític La Paloma, al Raval. Jaime Romano es va formar a la ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) i a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). És el fundador de Romano Arquitectos, amb estudis a Barcelona i Eivissa.

Mark Leckey

Bio

Des de finals dels noranta, Mark Leckey (*1964 Birckenhead, Regne Unit, viu i treballa a Londres) aborda, a la seva pràctica creativa, la relació entre cultura popular i tecnologia i investiga temes relacionats amb la joventut, la classe i la nostàlgia. L’obra de Leckey explora la intersecció de vàries cultures a partir de les cultures de la joventut, el rave i el pop a la història britànica, i ho fa a través d’una combinació igualment eclèctica de mitjans que inclou l’escultura, el cinema, el so i la performance. A la seva trencadora pel·lícula Fiorucci Made Me Hardcore investiga l’escena del clubbingunderground britànic entre las dècades dels setanta i els noranta. Utilitzant una recopilació de material fílmic trobat, Fiorucci s’avança al totum revolutum de la cultura de YouTube i combina memòria personal i col·lectiva. Mark Leckey es va llicenciar el 1990 al Newcastle Polytechnic. El 1997 es va traslladar a Londres. El 2008 va guanyar el Turner Prize. La seva trajectòria internacional inclou exposicions individuals a Julia Stoschek Collection (2020), Tate Britain (2019), MoMa PS1 (2016), Kölnischer Kunstverein de Colonia (2008) i Le Consortium a Dijon (2007). El 2009 va presentar les seves performances al Museum of Modern Art i el Abrons Arts Center de Nueva York, també al Institute of Contemporary Arts de Londres; ja al 2008 ho havia fet al Solomon R. Guggenheim Museum novaiorquès. La Tate i el Centre Pompidou posseeixen obra seva.

Carolina Jiménez

Bio

És comissària i investigadora. La seva recerca es centra en l’escolta en relació amb el fet epistemològic, ontològic, ètic i polític. Té especial interès en les formes en les quals es prioritza el coneixement i els sistemes que determinen els talls d’agent entre enunciació i escolta. Viu i treballa a Barcelona, on combina la feina com a comissària independent amb la pràctica institucional, ara ocupant-se dels programes de recerca i transferència de coneixement d’Hangar, i anteriorment de la coordinació acadèmica del Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA. Fins el 2017 va viure a Berlin, on va comissariar exposicions, va produir o coordinar projectes a SAVVY Contemporary, Transmediale-CTM Vorspiel, Bethanien, Berlin Art Week, Grimmuseum, GlogauAir o Altes Finanzamt. També ha comissariat projectes a La Casa Encendida, Matadero Madrid, TBA21, Centro Párraga, Twin Gallery o la Sala d’Art Jove. Dirigeix el programa de música Rhythm is Rhythm a la ràdio comunitària de Barcelona dublab. Quan pot, escriu per a catàlegs i publicacions.

Fernando García-Dory

Bio

La pràctica artística de Fernando García Dory (*Madrid, viu i treballa a Madrid) es centra en la relació entre cultura i natura, expressada en múltiples contextos que van des del paisatge i el fet rural fins a desitjos i expectatives vinculats a la identitat, la crisi, la utopia i el canvi social. Interessat en la complexitat harmoniosa de les formes i els processos biològics, aborda les connexions i la cooperació que es produeix tant als microorganismes com als sistemes socials, en el llenguatge de l’art tradicional, com ara el dibuix, o en els projectes, accions i cooperatives agroecològiques col·laboratives. Va estudiar Belles Arts i Sociologia Rural, i actualment prepara un doctorat d’Art i Agroecologia. Va rebre el Premi a l’Art Socialment Compromès que concedeix Creative Time New York, i el Premi Chamberlain; també va ser finalista del Premi Rolex. És fellow del Council of Forms (París) i membre de la junta directiva de la World Alliance of Nomadic Pastoralists. Ha desenvolupat projectes i exposat la seva obra a Tensta Konsthall, Van Abbe Museum, Museo Reina Sofía, SFMOMA, Centre Pompidou o documenta 12, així com a les biennals de Gwangju, Istanbul i Atenes. Des de 2010 desenvolupa un projecte sobre una para-institució anomenada INLAND.

Lara Fluxà

Bio

El treball de Lara Fluxà (Palma, 1985) genera una escena, un paisatge, no des d’un intent d’ordre i dominació, ans fent evident la fragilitat de l’entorn i la necessitat de la nostra comprensió i atenció. Els seus llocs requereixen responsabilitat i cura, exigeixen pensar la gravetat del nostre cos i la direcció de la nostra acció. Endinsar-nos en aquest espai ja habitat que genera, és compartir existència des de la diferència, un univers habitat per formes orgàniques que esperen la nostra presència sota l’horitzó de la responsabilitat, la vibració i el joc.

Ha participat en l’exposició del Pavelló català de la 59ena edició de la Biennal d’Art de Venècia; a Lo Pati-Centre d’art de les Terres de l’Ebre, Amposta; la Fundació Joan Miró, Barcelona; el Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard, Palma de Mallorca; el Casal Solleric de Palma; el Museu Marítim de Barcelona i l’Arts Santa Mònica, Barcelona, entre altres.

Sonia Fernández Pan

Bio

Sonia Fernández Pan (*Vitoria, vive y trabaja en Berlín) escribe, hace proyectos de curadoría (in)dependiente y baila en el anonimato de la pista. La conversación, la amistad y la entropía son parte de su metodología de investigación, gracias al intercambio continuo de gestos e ideas con otras personas. Es co-comisaria de You Got To Get In To Get Out, un proyecto que parte de una investigación de largo recorrido sobre el techno que ha realizado con Carolina Jiménez para La Casa Encendida en 2021 y 2022. El resultado fue una exposición que se complementaba con otros programas paralelos y la publicación de un libro sobre la materia. Es también anfitriona de diferentes series de podcasts para Promise no Promises! un proyecto de investigación y grupo de reflexión encargado de evaluar, desarrollar y proponer nuevos lenguajes y métodos sociales para comprender el papel de la mujer y el género en las artes, la cultura, la ciencia y la tecnología, en Institute Art Gender Nature, HGK Basel FHNW. Recientemente ha publicado Edit con Caniche Editorial, un libro desde la pista de baile que produce un continuo remix de textos que hacen espejo entre ellos.

Felicia Atkinson

Bio

Les gravacions i els llibres de la música i artista francesa Félicia Atkinson (*París, viu i treballa entre Normandia i París) constitueixen missatges íntims emesos des d’un espai intersticial entre el pensament privat i l’expressió pública. Fa més d’una dècada que Atkinson va desenvolupant mica en mica un narrativa abstracta que explora, amb diversos mitjans, les freqüències emocionals i espirituals d’una vida interior en constant moviment pel món. A més del seu treball individual, publica llibres i gravacions d’altres artistes a través de Shelter Press, una plataforma de publicacions que gestiona amb el seu company Bartomeu Sanson. Veu i text són elements bàsics del treball d’Atkinson, que recorre al llenguatge per tal de transmetre les dimensions d’una pràctica artística diversa en la qual el viatge, la performance, l’edició i la família intervenen per compondre i alimentar una existència creativa i holística. Després de graduar-se amb honors a l’ École Nationale supérieure des Beaux-Arts de París (màster), Félicia Atkinson va continuar el projecte pedagògic experimental Bocal, iniciat pel coreògraf Boris Charmatz. Ha col·laborat amb músics com ara Jefre Cantu-Ledesma, Chris Watson, Christina Vantzou i Stephen O'Malley, i amb col·lectius com Eklekto (Ginebra) o Neon (Oslo). Ha actuat en espais i festivals com INA GRM/Maison de la Radio i la Philharmonie (París), Issue Project Room (Nova York), Barbican Center (Londres), Le Guess Who (Utrecht), Atonal (Berlín), Henie Onstad (Oslo), Unsound (Cracovia) i Skanu Mesz (Riga). Cineastes (Ben Rivers, Chivas de Vinck) i marques de moda (Prada, Burberry) li han encarregat projectes. Entre els museus, galeries i biennals on ha exposat, destaquen la Biennal RIBOCA (Riga), Overgaden (Copenhague), BOZAR (Brussel·les), Espace Paul Ricard (París) i MUCA ROMA (Ciutat de Mèxic).

CONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTSCONTINGUTS

notícia

“Una utopia real?”, segon capítol de de OUR SOUL IS AIR

notícia

‘¿Una Utopía Real?’ en imatges

notícia