Grau en Disseny d’Escenografia, Madrid y Cracòvia, el 2017. Iniciada en les arts acompanyada d’una altra ment i dues mans, formant un duet anomenat MARCO, des de l’abstracció com a daga de cupido i del gran mestre Antonio Machón, savi i abstracte total. A partir del 2020, la seva edat artística d’iniciació finalitza, entrant en una tercera etapa; la segona havia estat transició, agrupació i introspecció per tal d’esbrinar els camins i la seva simbologia, van sorgir les Estancias Flotantes entre altres coses. Ara l’espai es dissocia tot abstraient encara més el seu interior, deixant que la percepció envaeixi la forma.

Arquitectures abstractes

«Un traspàs d’idees precises al fang/pintura, del recopilatori que és la ment, des de la inconsciència intuïtiva del trànsit continu d’aquests racons on s’hi emmagatzemen, també de manera inconscient, els nostres goigs d’aquest món».

»Tot s’esbargeix al fang i a la pintura, exalçant qualitats de la simpatia, la força, la intel·ligència i el joc, aquest darrer és un curiós instrument imaginatiu de interacció humana, ferocitat de la ment, tal volta anterior a la cultura o creador d’aquesta, així com de pensadors somriures.

»L’abstracció i l’espai van quedar units».

Nascuda a Barcelona, després de llicenciar-se en dret per la UB, estudia ceràmica artística i terrisseria a la Escuela de Arte Francisco de Alcántara de Madrid i fotoimpressió en ceràmica amb Cristina Márquez. A Eivissa aprèn del mestre Toni Mari Frígoles i altres referents de l’illa, com ara Adrián Ribas o Antoni Ribas, Toniet, els quals van contribuir a reafirmar el seu interès i la seva curiositat per la ceràmica.

El sac de patates

«Quan toco l’argila entro en estat de meditació. En silenci, l’aquí i l’ara és tot allò que m’importa. L’olor de l’argila em porta records de la meva infància. Durant els patis somniava amb els dies de pluja, quan el pati del col·legi estava mullat. Amb la meva amiga Sasha fèiem pastissos de fang de totes les mides, hi posàvem tronquets de fusta i branques d’arbres.

»Aquests sacs de patates signifiquen la meva vida a Eivissa, al camp, on la vida sembla aturar-se. Són la meva petita memòria i expressió del lloc on visc amb la meva família i en companyia dels nostres veïns, persones generoses i molt treballadores, que m’han ensenyat la seva cultura i al costat dels quals he viscut moments màgics».

A les seves obres treballa els enllaços entre el passat i el present, i la relació entre diferents cultures i les seves idiosincràsies, entre diferents formes i materials. La seva gran obsessió és la cohesió, trobar aquest punt de connexió coherent entre dos o més cossos i idees totalment diferents. Demostrar que tot és vinculable i trobar el context i l’entorn ideal per fer-ho.

La seva relació amb la ceràmica va començar a l’adolescència i ha estat la seva afició preferida des de llavors. 2018 va venir carregat d’esdeveniments que van canviar la seva percepció de la vida i la van dur a grans canvis, tant personals com professionals. Muntar un estudi de ceràmica mentre estudiava un màster de disseny d’interiors li va proporcionar l’habilitat de submergir-se en la seva creativitat visual i experimental de manera més conscient.

Curios collection 

Una col·lecció molt personal que es nodreix dels records. Curios està inspirada en aquells objectes oblidats o d’origen desconegut, inapreciables per a alguns, però que confereixen gran apreciació estètica per a d’altres. Formes clàssiques portades a l’actualitat amb jocs geomètrics, combinacions de color i accents en or.

Després de graduar-se a l’Escola Nacional de Belles Arts de París el 1990, Natalie Rich-Fernández s’endinsa en diversos mitjans, com ara la pintura, el vídeo i els fotogrames, desenvolupant una important carrera com a artista. Ara fa uns anys, comença a treballar amb la ceràmica i aquesta esdevé la seva principal forma d’expressió des que es trasllada a Eivissa. El 2018, juntament amb el seu marit, obre la galeria También a Santa Gertrudis. 

El seu treball com a pintora ha estat exposat a les galeries Simone Kervern, Véronique Smagh i Hervé Van der Straeten, i les seves obres amb vídeo i foto a la MEP, Paris-Photo, Arlès i al festival d’art digital VideoFormes, entre d’altres. També forma part de prestigioses col·leccions públiques in privades, com la del  Museu Europeu de la Fotografia de París, o la FNAC, i va forma part de la sèrie Carré D´Artiste d’Hermès.

Sobre la seva obra

Les peces que la Natalie presenta a Taula-01 consten d’objectes utilitaris que han estat manipulats per tal d’adquirir una altra funció. Construir les peces una a una, com un joc, cercant l’equilibri i acoblant-les per tal d’arribar a una escultura. Utilitza terres de colors naturals, blanc, terracota o negre, com les roques d’Eivissa.

Laura de Grinyo és l’artesana que hi ha darrere LADIO Ceramics, fundada el 2020. Criada a Eivissa, que és on es troba el seu estudi, envoltada de pins i plantes mediterrànies típiques de l’illa. La seva feina sorgeix dels orígens de la tradició terrissaire d’Eivissa, enllaçada amb una estètica contemporània i orgànica. Va aprendre del mestre Adrián Ribas al seu taller de Sa Teulera, fundat el 1945 per Juan Planells, Daifa, un dels representants més populars de la cultura terrissaire de l’illa.

LADIO Ceramics ha estat publicada a: Financial Times, AD Spain, El País Semanal, Vanity Fair, Vogue Living, Arquitectura & Diseño i Elle Italy, entre altres. Les seves obres s’han exposat a Harrods London, juntament amb la col·lecció de Loewe, i a la setmana del disseny de Milà, juntament amb la plataforma 1000 Vases.

Sobre la seva obra

«En la ceràmica es treballa constantment la paciència, l’acceptació, el fracàs, la metamorfosi i la confiança en el procés. Una cosa que sembla tan senzilla com el fang, pot anar més enllà de la part física, transcendint el seu valor terrenal per recordar-nos d’on venim».

Llicenciada en pedagogia de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Berlin, Anneliese Witt s’instal·la a Eivissa el 1960 (després del seu matrimoni amb el pintor Rafael Tur Costa) i resideix a l’illa fins a la seva mort, el 2018. A la dècada dels 70 va treballar com a professora d’arts plàstiques a l’Escola Blat d’Eivissa i va inaugurar la seva pròpia escola d’art per a nens i adults, Infantart. Paral·lelament va obtenir el graduat d’arts aplicades a l’Escola d’Art d’Eivissa. A partir de 1982 desenvolupa una interessant producció artística com a ceramista i participa, des de la seva fundació l’any 2000, en les exposicions organitzades per l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB). El 2008 va forma part de l’exposició Agua organitzada amb motiu de l’Expo de Saragossa, i exposa individualment a Eivissa, a la Galeria Via 2. A l’agost de 2011 va exposar al Centre Sociocultural s'Alamera juntament amb Rafael Tur Costa.

Sobre la seva obra

«Va partir d’un material, el fang, que és memòria mítica, memòria ancestral, el va treballar amb perseverança i gaudi, i ens va explicar una història, que era la seva. […] Va crear una obra ceràmica artística allunyada del pragmatisme. Va donar forma a una obra basada en la llibertat, en la cerca i l’autenticitat». (Eva Tur Antonio)