Figueretes 2022 va ser un programa de residència híbrid de dos mesos per a artistes i col·lectius internacionals menors de 35 anys, reunits a l'illa d'Eivissa per explorar nocions de presència i formes de treballar junts en relació amb un territori desconegut i els seus recursos existents. Comissariat per Linda Rocco, aquesta edició va concebre els artistes com a connectors i catalitzadors del fervor creatiu i cultural — històricament descrits com a radars i antenes del futur, capaços d'imaginar allò impensable.
El programa va combinar esdeveniments presencials per al públic local amb un component en línia que va situar la residència dins d'un panorama internacional de preocupacions contemporànies. A través del diàleg i enfocaments basats en la tecnologia, Figueretes 2022 va experimentar amb la co-organització com a mitjà per cultivar un escenari sociotècnic dinàmic, on la col·laboració es va convertir tant en mètode com en tema.
Treballant amb fluïdesa a través de mitjans i disciplines, els artistes convidats es van aproximar a les comunitats multiculturals de l'illa, el seu distintiu paisatge natural i la seva escena creativa com el seu llenç, teatre d'operacions o camp de joc. La seva obra preguntava què significava estar present en un món cada vegada més digitalitzat: com la presència podia generar efectes significatius en els contextos locals, i com podria sentir-se quan "ser-hi" ja no era una condició fixa, sinó una negociació en constant canvi.
La residència va culminar en un esdeveniment públic que va presentar Un Manifest de la Presència — un conjunt col·lectiu de contribucions que connectava el context material, temàtic, emocional i humà d'Eivissa. Compost d'obres multimèdia, reflexions, notes, converses i fragments, el manifest va capturar un horitzó compartit de pràctiques artístiques emergents i va oferir un document de treball per a futures edicions.
Artistes
Andrés Izquierdo
FIGUERETES 2022, 6
Andrés Izquierdo (Madrid, 1993) recorre al psicoanàlisi i a l’al·legoria per explorar temes com la infància, el dol i les qualitats restauradores de l’espai i els objectes. Treballant a través d’una àmplia gamma de mitjans —incloent escultures mòbils, disseny de mobiliari, ceràmica figurativa, dibuixos amb retolador i instal·lacions arquitectòniques— la seva pràctica s’articula a partir de juxtaposicions entre condicions anàrquiques i estructurades: terra i cel, biologia i teologia, emergència i dissolució. Fascinat per allò que és —i alhora no és—, Izquierdo entrellaça la presència física (paisatge, cosmologia i fenòmens) amb la contemplació conscient, expressada a través de pensaments intrusius, ensoñacions i sensacions corporals.
Alex Baczynski-Jenkins és un artista i coreògraf la pràctica del qual se centra en l’afecte queer, la corporalitat i la relacionalitat. A través del gest, la col·lectivitat, el contacte i la sensualitat, el seu treball desplega les estructures i les polítiques del desig. Ha presentat exposicions individuals a Kunsthalle Basel (2019), Foksal Gallery Foundation a Varsòvia (2018) i Chisenhale Gallery a Londres (2017), i ha mostrat el seu treball internacionalment en contextos com la 58a Exposició Internacional d’Art – La Biennale di Venezia (2019), Stedelijk Museum Amsterdam (2019), Migros Museum of Contemporary Art Zurich (2018), Palais de Tokyo a París (2017), Museum of Modern Art Warsaw (2017), Swiss Institute Contemporary Art New York (2016), Muzeum Sztuki Łódź (2016) i Basel Liste (2014).
És cofundador de l’espai feminista i queer Kem a Varsòvia, que ha desenvolupat projectes com Kem Care al Museum of Modern Art Warsaw (2017) i Three Springs al Ujazdowski Castle Centre for Contemporary Art (2018–2019). Baczynski-Jenkins va ser becari del Home Workspace Program a Beirut (2012–2013), i el 2018 va rebre tant l’Arts Foundation Award com el Frieze Artist Award.
Katrine Skovsgaard és una artista danesa que treballa entre Copenhaguen i Londres. Ha rebut el Sven Dalsgaard Honorary Award per a joves artistes experimentals, el HIGH Prize of Creative Excellence i el 15th of June Foundations Honorary Award. El seu treball investiga formes de comunicar experiències sensorials i emocionals subjectives, especialment aquelles vivències personals de les quals no parlem o que passen desapercebudes. La seva recerca es basa en la pràctica artística i se situa a la intersecció entre diferents maneres d’entendre la vergonya, el dolor crònic, el fet de compartir i la cura mútua. La seva obra s’ha presentat a Brandts, c4 Projects, Copenhagen Art Week, Kunsthal Aarhus, Middelfart Museum, The Psychiatry in Southern Denmark, Montez Press Radio, Sorø Art Museum, Vollsmose Culture House, entre d’altres.
Keiken és un col·lectiu artístic cofundat per Tanya Cruz, Hana Omori i Isabel Ramos el 2015. Amb base entre Londres i Berlín, el col·lectiu parteix de contextos diaspòrics mixtos (mexicà / japonès / europeu / jueu) i treballa de manera col·laborativa per construir mons especulatius que posen a prova formes alternatives d’existir. La seva pràctica es desplega a través del cinema, els videojocs, la instal·lació, la realitat estesa (XR), el blockchain i la performance, adoptant sovint la forma d’entorns immersius que simulen noves estructures socials i futurs imaginaris.
Keiken ha estat guardonat amb el Chanel Next Prize, i el seu treball s’ha presentat internacionalment en exposicions i contextos com la 2a Biennal de Tailàndia (Korat), House of Electronic Arts HEK (Basilea), el Pavelló de la Federació Russa a la 17a Biennal d’Arquitectura de Venècia, Koenig Galerie (Decentraland), FACT (Liverpool), HAU Hebbel am Ufer (Berlín), Frankfurter Kunstverein (Frankfurt), transmediale a Haus der Kulturen der Welt HKW (Berlín, 2020), l’Institute of Contemporary Arts ICA (Londres) i Jerwood Arts (Londres, 2019).
Jorge Isla és un artista visual establert a Bilbao. Des de 2015, la seva pràctica s’ha centrat en observar i analitzar les realitats —i els modes de producció i consum— que configuren la societat contemporània. El seu treball se situa a la intersecció entre l’escultura, el videoart i la fotografia, construint narratives visuals que examinen com les imatges, els objectes i els sistemes circulen dins de l’actual economia de l’atenció i el valor.
El 2015 va rebre el premi VEGAP, i el 2016 va obtenir la MAPA Grant de LENS School. El 2017 va ser beneficiari d’una beca d’arts visuals del Ministeri de Cultura d’Espanya al Collège d’Espagne de París. La seva obra ha estat presentada en nombroses exposicions individuals i col·lectives, entre elles al Museu d’Història Natural de la Universitat de València (2018), PhotoEspaña (2017), la XV Biennal de Fotografia de Còrdova (2017), Kir Royal Gallery (Madrid, 2017), Galeria Antonia Puyó (Saragossa, 2017), el Museo de Arte en Vidrio de Alcorcón (Madrid, 2018), el Centro de Creación Contemporánea Matadero (Madrid, 2018), Art Lima (2018), Unseen Art Fair (Amsterdam, 2018), Estampa Art Fair (Madrid, 2017 i 2018) i Photo London Art Fair (2019).
Ndayé Kouagou és un artista i performer establert a París. La seva pràctica parteix sempre de textos dels quals és autor. De manera voluntària o involuntàriament confusa, intenta, tant com pot, generar una reflexió al voltant de tres temes: la legitimitat, la llibertat i l’amor. El resultat és… el que és. Ell mateix descriu el seu treball com “bastant interessant, però no tan interessant o potser gens interessant”. Ha presentat el seu treball, entre altres llocs, a Auto Italia South East (Londres), Centrale Fies (Dro, Itàlia) i Lafayette Anticipation (París), on també va llançar el seu projecte editorial YBR (Young Black Romantics)
Raissa Pardini és una artista visual nascuda a Itàlia i establerta al Regne Unit la pràctica de la qual es mou entre la música i la cultura contemporània. Setze dels seus cartells han estat recentment incorporats a la col·lecció permanent del Victoria & Albert Museum, com a part de la documentació sobre l’actual escena emergent de la música britànica. Ha col·laborat amb alguns dels artistes i plataformes més influents a escala mundial —des d’Apple Music i MTV fins a Sony, Vevo, The New York Times, Adobe i WeTransfer— i ha treballat amb artistes com Måneskin, Nadia Lee Cohen, Paul Weller, Idles i Khruangbin, entre d’altres.
Paral·lelament a la seva pràctica visual, Pardini participa activament en conferències, seminaris, programes de mentoria i festivals, on destaca la importància del llenguatge visual dins de la indústria musical i anima les noves generacions a desenvolupar els seus propis camins creatius. Ha conduït sessions per a Adobe Live, ha participat a l’escenari principal d’OFFF Barcelona, ha pres part en el Wide Awake Festival i ha estat convidada a plataformes com el podcast de Rough Trade, Synesthesia, BIMM Institute i nombroses universitats d’arreu d’Europa.
Utilitzem cookies per millorar la teva experiència. Pots acceptar, rebutjar o personalitzar-ne l'ús en qualsevol moment.
Funcional
Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares.