Com es mouen les idees? Pot una idea transmetre's a través de l'art? Pot una experiència estètica ser el punt de partida per a la creació d'una nova idea?
(febrer – abril 2021)
Programa de residència presentat a Eivissa. Resultats presentats posteriorment a la "Finca" i re-presentats a l'exposició Preludi (2022) a La Carpinteria
Com es mouen les idees? Pot una idea transmetre's a través de l'art? Pot una experiència estètica convertir-se en el punt de partida per a la creació d'una nova idea? Aquestes i moltes altres preguntes al voltant de l'intercanvi cultural, la imaginació i l'experiència de trobar-se amb espais i persones que ens són desconeguts van formar la motivació central d'aquest programa de residència.
Concebut com un espai de creació artística, intercanvi cultural i convivència, el programa va reunir creadors que treballen en pintura, arquitectura, fotografia, filosofia, escultura i performance. Reunits a Eivissa, els artistes participants van explorar com les idees emergeixen a través del moviment — entre disciplines, a través d'encontres viscuts i mitjançant una atenció compartida al lloc.
Els resultats de la residència es van presentar públicament durant un esdeveniment a la finca. Gran part del treball va ser re-presentat posteriorment a Preludi, l'exposició de 2022 celebrada a La Carpinteria, on les investigacions de la residència van continuar ressonant a través d'objectes, converses i formes.
Artistes
Ana Laura Aláez
THE MOVING IDEA, PRELUDIO
Guanyadora del Premi Gure Artea del Govern Basc l’any 2013, Ana Laura Aláez és reconeguda per la seva trajectòria artística i la seva contribució a l’art contemporani. Paral·lelament al seu treball visual, també ha desenvolupat projectes de disseny d’espais i d’escriptura. Des de l’any 2000 —coincidint amb el seu projecte Dance & Disco a Espacio 1 del Museo Reina Sofía— ha col·laborat amb altres creadors de música electrònica. També compta amb una àmplia experiència docent a través de cursos, conferències i tallers, i viu i treballa a Palma de Mallorca.
Nihat Karatasli (1988–2021) va ser un artista interdisciplinari els vídeos, animacions, escultures, performances i instal·lacions del qual exploraven les interconnexions entre els éssers humans, la natura i la tecnologia.
Docent, columnista i professor, Karatasli va ser també cofundador de l'Arxiu Hüzün, amb el suport de la Universitat Koç (Istanbul). La seva obra va formar part d'exposicions col·lectives a Istanbul, Seül i Los Angeles, i era titulat d'un MFA per la School of the Art Institute of Chicago.
Va participar en diversos festivals de cinema, entre ells el 7è Mammoth Lakes Film Festival a Califòrnia, Soy Meta a Xangai, el 37è Kasseler Film Festival i Stand Firm, Stand Here a Ohklahomo, Chicago.
Fátima Moreno (Fati Morri)
THE MOVING IDEA
Fati Morri és el nom artístic de Fátima Moreno, artista gràfica i il·lustradora nascuda a Granada i amb estrets vincles amb Barcelona i Lisboa.
Es va impregnar de l’art des de molt jove, ja que la seva mare era pintora. Va estudiar gravat a l’Escuela de Arte de Granada i posteriorment va completar un Màster en disseny gràfic contemporani a Galícia, fet que la va portar a treballar durant diversos anys en publicitat abans de deixar-ho per dedicar-se completament a la il·lustració.
Com a il·lustradora ha treballat per a clients com l’editorial Alpha Decay, el diari El Mundo, el festival BAM i El Segell del Primavera Sound, entre d’altres.
La Juan Gallery és un temple de l’art en viu, fundat el 2015 per Juan Gómez Alemán i Alex De La Croix, sota la ferma convicció que l’art de performance és una disciplina transversal i que els artistes creen, de manera inherent, amb els seus cossos.
Juan Gómez Alemán és el director creatiu de La Juan Gallery. També treballa com a gestor cultural independent, comissari d’exposicions, dramaturg i director d’escena, impulsat per una profunda curiositat per la vida i l’autoaprenentatge.
Alex De La Croix encarna la Transavantguarda: artista audiovisual, cineasta, actriu, comediant, codirectora de La Juan Gallery, activista gender fluid, model ocasional i icona generacional.
El ibicenco Marc Tur y el catalán Eduard Reguant son dos arquitectos afincados en Ibiza. Para Marc Tur, “un buen proyecto es aquel que nos permite corregir o influir positivamente en la forma en que las personas se relacionan entre sí”, palabras que ilustran el valor que otorga a la arquitectura en general y a su trabajo cotidiano en particular. Ganador del Premio de Arquitectura de Ibiza y Formentera 2008–2011, es —junto a Eduard Reguant— responsable del diseño de los espacios de Ses12naus en Ibiza.
Sabelo Mlangeni és un fotògraf sud-africà nascut el 1980 a Driefontein, prop de Wakkerstroom, a Mpumalanga. L’any 2001 es va traslladar a Johannesburg, on es va incorporar al Photo Workshop Market, graduant-se el 2004.
La seva sensibilitat i la seva capacitat per provocar emoció a través de les seves imatges li han atorgat un lloc destacat dins del món de la fotografia. Ha realitzat exposicions individuals a diverses parts de Sud-àfrica, Estats Units, Nova Zelanda, Regne Unit i Angola, així com exposicions col·lectives a Alemanya, Nigèria, Mali, França, Portugal, Holanda i Mèxic, en les quals ha abordat temes tan diversos com l’apartheid, la invisibilitat de les dones i la sexualitat.
L’artista britànico-danesa Isha Bøhling treballa entre la pintura, l’escultura, el so i la curadoria. Compon amb pintura, dibuixa amb la seva veu, esculpeix instruments i desenvolupa performances mitjançant instal·lacions basades en objectes i llum. El seu treball s’ha presentat internacionalment a Europa, Àsia, els Estats Units i l’Amèrica del Sud.
Reconeguda tant pel públic com per la crítica pel seu enfocament eclèctic i distintiu, Bøhling ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva trajectòria. Va ser guardonada amb el Freelands Foundation Award (2020), finalista del East London Painting Prize (2014), i també finalista o seleccionada en premis destacats com el John Moores 23 Painting Prize (2003), Artsway Prize (2005), Red Mansions Prize (2002) i l’Observer Student Prize (2002).
Martine Feipel & Jean Bechameil construeixen i deconstrueixen espais. La seva àmplia formació i experiència els atorguen un domini absolut del volum, amb el qual recrean un univers que, a primera vista, sembla completament il·lògic.
Martine Feipel va estudiar arts visuals a la Universitat Marc Bloch d’Estrasburg, a la Universitat de les Arts de Berlín i al Central Saint Martins College of Art & Design de Londres, on va obtenir un MA en Belles Arts. Jean Bechameil treballa des de 1990 com a escultor independent, realitzant nombrosos decorats per a obres de teatre i pel·lícules de Lars von Trier, entre les quals Antichrist, Manderlay i Dogville.
Amb base a Luxemburg, la parella col·labora conjuntament des de 2008.
Sofia Eliza Bouratsis sent una gran passió pel món de l’art contemporani, en el qual s’ha immers a través de la recerca, l’escriptura i la curadoria. Un dels temes d’investigació al qual torna sovint és la dicotomia entre el cos humà i el no humà; també s’interessa per les imatges contemporànies i les noves tecnologies, així com pel discurs al voltant de l’espai públic, urbà i ecològic, especialment des d’una perspectiva arquitectònica.
El seu projecte es va inspirar en les converses que va mantenir amb els altres artistes participants a la residència. Aquests intercanvis van donar lloc a una sèrie de postals que presenten preguntes, fusionant text amb una exposició d’idees en moviment.
Ana Martínez Fernández treballa principalment en el camp de l’escultura, que aborda a través del llenguatge escrit i parlat. Li interessa la complexitat dels relats socials, especialment les implicacions del consum de certs productes i imatges, les forces paradoxals o contradictòries que configuren els mecanismes del desig, i l’absència —o presència— d’innocència en aquests mecanismes.
Va estudiar Belles Arts a la Universitat del País Basc i Teoria de l’Art Contemporani a Goldsmiths University College London. Ha impartit Crítica i Estudis Contextuals a la Facultat d’Arquitectura de London Metropolitan University i ha exposat a Madrid, Osaka i França.
Utilitzem cookies per millorar la teva experiència. Pots acceptar, rebutjar o personalitzar-ne l'ús en qualsevol moment.
Funcional
Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares.