6

Cristina Stolhe i Andrés Izquierdo conjuren un diàleg que comunica amb el passat i ressona cap al futur

(octubre – novembre 2024)

Exposició presentada a La Carpinteria, Eivissa

Aquesta exposició va ser el resultat de la comunió creada pel viatge dels artistes, que es va convertir en un esforç compartit. Les imatges sorgides d'aquesta peregrinació van ser creades a peu, sense una direcció fixa, descobrint elements que posteriorment van adquirir una significació extraordinària: ossos trobats en un abocador il·legal, fotografiats primer i incorporats després a les escultures; flors ofertes per la Cristina al cementiri de Formentera i recollides més tard per l'Andrés per incloure-les en les seves obres; una cova reflectida tant en el color de l'argila com en les ombres superposades dins d'una instantània; i ruïnes i paisatges remots allunyats del turisme massiu, que revelen la realitat estratificada d'un lloc habitat en el seu dia per fenicis, púnics, romans i àrabs.

L'obra de la Cristina capturava moments gairebé inexistents que semblaven esvair-se en l'instant en què eren observats — donant testimoni de diferents maneres d'habitar el temps. El seu llenguatge fotogràfic estava marcat per una sensibilitat pictòrica, intensificada per una obsessió amb la textura. A través de l'atenció al detall i la transformació dels objectes en paisatges, velava allò vist enrarint l'obvi. Aquesta manera de veure s'alineava amb la seva exploració de l'illa, on les empremtes del passat romanien presents però subtilment — gairebé imperceptiblement — disfressades de present.

Un sentit d'anacronisme es reflectia també en el contrast entre ambdues pràctiques: la immediatesa i la tecnologia de la fotografia de la Cristina actuaven com a contrapunt i equilibri a les obres de l'Andrés. Les seves peces escultòriques eren un relat de la naturalesa alquímica — però extractivista — de l'escultura: argila recollida a mà a les muntanyes, resina de pi, ossos, oli. Les seves escultures exploraven la transcendència a través del moviment, entre allò que ascendia cap al cel — allò que s'alliberava — i allò que s'enfonsava a la terra — allò que es retornava. L'Andrés capturava aquesta tensió entre forces aparentment oposades, articulant una experiència d'Eivissa que transcendia allò purament corporal.

Junts, la Cristina i l'Andrés van conjurar un diàleg que comunicava amb el passat i ressona cap al futur. A través dels seus ulls, Eivissa es va convertir en un espai profètic i gairebé delirant, on la llum i la foscor coexistien en un equilibri fràgil i poderós.

Artistes

Cristina Stolhe

“Avui faig fotos, demà qui sap.”

En el seu treball, Cristina Stolhe (Pontevedra, ES, 1993) examina l’experiència de la vida quotidiana a través de la fotografia. Utilitzant càmeres analògiques i digitals —i especialment la càmera del seu telèfon mòbil— explora l’essència de la vida mentre especula amb allò present, preguntant-se “què hi ha aquí?” i dotant les seves imatges d’emocions que no sempre són immediatament evidents. Les seves escenes evoquen nostàlgia i una sensació d’intimitat i familiaritat, alhora que capturen el moment present a través d’una mirada lenta i gairebé voyeurística. La pràctica de Stolhe intenta apreciar els instants fugaços i preservar-los, convidant-nos a reflexionar sobre com les experiències personals i els records configuren les nostres vides i identitats.

El 2018, el seu primer llibre Random Pictures Book va ser publicat per Terranova com un homenatge a la fotografia amb telèfon mòbil, explorant l’actual sobreproducció i consum d’imatges.

Residència: 6

Site: @xtinastolhe

Andrés Izquierdo

FIGUERETES 2022, 6

Andrés Izquierdo (Madrid, 1993) recorre al psicoanàlisi i a l’al·legoria per explorar temes com la infància, el dol i les qualitats restauradores de l’espai i els objectes. Treballant a través d’una àmplia gamma de mitjans —incloent escultures mòbils, disseny de mobiliari, ceràmica figurativa, dibuixos amb retolador i instal·lacions arquitectòniques— la seva pràctica s’articula a partir de juxtaposicions entre condicions anàrquiques i estructurades: terra i cel, biologia i teologia, emergència i dissolució. Fascinat per allò que és —i alhora no és—, Izquierdo entrellaça la presència física (paisatge, cosmologia i fenòmens) amb la contemplació conscient, expressada a través de pensaments intrusius, ensoñacions i sensacions corporals.

Residència: 6 — Figueretes 22

Web: www.andresizquierdo.org