Arxiu d'artistes

Raquel Victoria (Palma de Mallorca, 1998) és comissària i investigadora d’art contemporani. Es va graduar en Belles Arts per la Universitat de Granada, especialitzant-se en producció artística, gestió cultural i pràctica curatorial, amb un interès particular per l’estructura física i conceptual del white cube en l’art contemporani.

El 2024 va treballar com a art manager a Collaborations DK i CCA Andratx. Ha comissariat exposicions com The Softness (CCA Andratx), The Bliss of Ignorance (Stefan Rinck i Philip Grözinger) i Concrete Curtains (Xenia Lesniewski).

El 2021 va cofundar l’associació cultural La Constructora i va coordinar el Festival Al Liquindoi. Ha participat en grups de recerca i ha rebut diverses beques, entre elles una del Pla de Recerca i Transferència de la Universitat de Granada.

Residència: Open Call 2024 

Web: www.raquelvictoria.com

Andrés Izquierdo (Madrid, 1993) recorre al psicoanàlisi i a l’al·legoria per explorar temes com la infància, el dol i les qualitats restauradores de l’espai i els objectes. Treballant a través d’una àmplia gamma de mitjans —incloent escultures mòbils, disseny de mobiliari, ceràmica figurativa, dibuixos amb retolador i instal·lacions arquitectòniques— la seva pràctica s’articula a partir de juxtaposicions entre condicions anàrquiques i estructurades: terra i cel, biologia i teologia, emergència i dissolució. Fascinat per allò que és —i alhora no és—, Izquierdo entrellaça la presència física (paisatge, cosmologia i fenòmens) amb la contemplació conscient, expressada a través de pensaments intrusius, ensoñacions i sensacions corporals.

Residència: 6 — Figueretes 22

Web: www.andresizquierdo.org

“Avui faig fotos, demà qui sap.”

En el seu treball, Cristina Stolhe (Pontevedra, ES, 1993) examina l’experiència de la vida quotidiana a través de la fotografia. Utilitzant càmeres analògiques i digitals —i especialment la càmera del seu telèfon mòbil— explora l’essència de la vida mentre especula amb allò present, preguntant-se “què hi ha aquí?” i dotant les seves imatges d’emocions que no sempre són immediatament evidents. Les seves escenes evoquen nostàlgia i una sensació d’intimitat i familiaritat, alhora que capturen el moment present a través d’una mirada lenta i gairebé voyeurística. La pràctica de Stolhe intenta apreciar els instants fugaços i preservar-los, convidant-nos a reflexionar sobre com les experiències personals i els records configuren les nostres vides i identitats.

El 2018, el seu primer llibre Random Pictures Book va ser publicat per Terranova com un homenatge a la fotografia amb telèfon mòbil, explorant l’actual sobreproducció i consum d’imatges.

Residència: 6

Site: @xtinastolhe

Paul Hauptmeier (1993) i Martin Recker (1991) són compositors que treballen entre la composició, el so i l’art multimèdia. Des de fa més de quinze anys col·laboren com el duo artístic Hauptmeier | Recker, desenvolupant projectes que abasten òpera, performance electrònica en directe, art radiofònic, música electroacústica i instal·lacions site-specific. La seva pràctica es basa en la construcció d’entorns sonors immersius, sovint traduint sistemes complexos —ecològics, tecnològics o socials— en experiències sensorials que es despleguen a través del so, l’espai i la llum.

Són cofundadors i membres del consell de ZiMMT – Center for Immersive Media Art, Music and Technology (Alemanya), on comissarien esdeveniments i duen a terme recerca en el camp de l’àudio espacial. Des de 2022 també imparteixen docència en art sonor a la Burg Giebichenstein University of Art (Alemanya).

Residència: HYDRO LOGICAL

Web: www.hauptmeier-recker.de · @hauptmeier_recker

Nina Beier (Dinamarca, 1975) treballa amb objectes trobats el valor dels quals ha estat configurat col·lectivament al llarg de diferents períodes de temps, generacions o realitats globals. Híbrids i inestables, els objectes que selecciona es converteixen en motius elàstics —en constant mutació, lliscant entre significats i mantenint-se en un estat de transformació. Interessada en com la cultura material reflecteix les estructures de poder sobre les quals es construeix la societat, la pràctica escultòrica de Beier excava objectes que contenen codis culturals estratificats i sovint contradictoris. El seu treball desentrellaça l’espai entre intenció, producció, distribució, comerç i ús, rastrejant com aquestes forces canvien amb el temps i remodelen tant els objectes com el valor que se’ls atribueix.

Simon Dybbroe Møller (Dinamarca, 1976) pensa amb i a través de les coses. La seva pràctica busca objectes que semblen suspesos en un llimb —difusos, transicionals i atrapats entre condicions d’existència dispars. Se sent atret per objectes i imatges que semblen haver-se inventat gairebé per si mateixos, actuant, segons les seves pròpies paraules, com a “articulacions no verbals del nostre subconscient col·lectiu”. A través de la fotografia i de gestos escultòrics, investiga la relació entre les nostres experiències sensorials més fonamentals i la creixent autonomia dels mitjans de representació. Al centre del seu treball hi ha una investigació contínua sobre com transformem els mitjans —i com els mitjans ens transformen a nosaltres.

Residència: PROTEIN

Web: @nina_beier_ & @rest_on_your_belly_in_the_mud

Alban Le Henry és un dissenyador format a ENSCI – Les Ateliers (École Nationale Supérieure de Création Industrielle). Després de graduar-se el 2001, va passar diversos anys assistint els germans Bouroullec, una experiència que sovint descriu com la seva “segona escola”. El 2007 va fundar el seu propi estudi de disseny a París i des d’aleshores ha desenvolupat una pràctica àmplia que abasta l’escenografia expositiva, el disseny industrial i la creació d’objectes de col·lecció per a galeries.

Le Henry afirma no tenir cap experiència particular, i prefereix parlar d’una “visió pragmàtica o sensibilitat tècnica”, una afirmació que reflecteix el seu enfocament del disseny com un procés continu de fer, provar i refinar a través de la intel·ligència material i la claredat estructural.

Residència: SFAI.01

Web: www.albanlehenry.com · @albanlehenry

Jorge Isla és un artista visual establert a Bilbao. Des de 2015, la seva pràctica s’ha centrat en observar i analitzar les realitats —i els modes de producció i consum— que configuren la societat contemporània. El seu treball se situa a la intersecció entre l’escultura, el videoart i la fotografia, construint narratives visuals que examinen com les imatges, els objectes i els sistemes circulen dins de l’actual economia de l’atenció i el valor.

El 2015 va rebre el premi VEGAP, i el 2016 va obtenir la MAPA Grant de LENS School. El 2017 va ser beneficiari d’una beca d’arts visuals del Ministeri de Cultura d’Espanya al Collège d’Espagne de París. La seva obra ha estat presentada en nombroses exposicions individuals i col·lectives, entre elles al Museu d’Història Natural de la Universitat de València (2018), PhotoEspaña (2017), la XV Biennal de Fotografia de Còrdova (2017), Kir Royal Gallery (Madrid, 2017), Galeria Antonia Puyó (Saragossa, 2017), el Museo de Arte en Vidrio de Alcorcón (Madrid, 2018), el Centro de Creación Contemporánea Matadero (Madrid, 2018), Art Lima (2018), Unseen Art Fair (Amsterdam, 2018), Estampa Art Fair (Madrid, 2017 i 2018) i Photo London Art Fair (2019).

Residència: Figueretes 22 

Web: www.jorgeisla.com / @jorgeisla.nft

Keiken és un col·lectiu artístic cofundat per Tanya Cruz, Hana Omori i Isabel Ramos el 2015. Amb base entre Londres i Berlín, el col·lectiu parteix de contextos diaspòrics mixtos (mexicà / japonès / europeu / jueu) i treballa de manera col·laborativa per construir mons especulatius que posen a prova formes alternatives d’existir. La seva pràctica es desplega a través del cinema, els videojocs, la instal·lació, la realitat estesa (XR), el blockchain i la performance, adoptant sovint la forma d’entorns immersius que simulen noves estructures socials i futurs imaginaris.

Keiken ha estat guardonat amb el Chanel Next Prize, i el seu treball s’ha presentat internacionalment en exposicions i contextos com la 2a Biennal de Tailàndia (Korat), House of Electronic Arts HEK (Basilea), el Pavelló de la Federació Russa a la 17a Biennal d’Arquitectura de Venècia, Koenig Galerie (Decentraland), FACT (Liverpool), HAU Hebbel am Ufer (Berlín), Frankfurter Kunstverein (Frankfurt), transmediale a Haus der Kulturen der Welt HKW (Berlín, 2020), l’Institute of Contemporary Arts ICA (Londres) i Jerwood Arts (Londres, 2019).

Residència: Figueretes 22

Web: www.keiken.cloud / @keiken

Katrine Skovsgaard és una artista danesa que treballa entre Copenhaguen i Londres. Ha rebut el Sven Dalsgaard Honorary Award per a joves artistes experimentals, el HIGH Prize of Creative Excellence i el 15th of June Foundations Honorary Award. El seu treball investiga formes de comunicar experiències sensorials i emocionals subjectives, especialment aquelles vivències personals de les quals no parlem o que passen desapercebudes. La seva recerca es basa en la pràctica artística i se situa a la intersecció entre diferents maneres d’entendre la vergonya, el dolor crònic, el fet de compartir i la cura mútua. La seva obra s’ha presentat a Brandts, c4 Projects, Copenhagen Art Week, Kunsthal Aarhus, Middelfart Museum, The Psychiatry in Southern Denmark, Montez Press Radio, Sorø Art Museum, Vollsmose Culture House, entre d’altres.

Residència: Figueretes 22

Web: www.katrineskovsgaard.net / @katskovsgaard

Ndayé Kouagou és un artista i performer establert a París. La seva pràctica parteix sempre de textos dels quals és autor. De manera voluntària o involuntàriament confusa, intenta, tant com pot, generar una reflexió al voltant de tres temes: la legitimitat, la llibertat i l’amor. El resultat és… el que és. Ell mateix descriu el seu treball com “bastant interessant, però no tan interessant o potser gens interessant”. Ha presentat el seu treball, entre altres llocs, a Auto Italia South East (Londres), Centrale Fies (Dro, Itàlia) i Lafayette Anticipation (París), on també va llançar el seu projecte editorial YBR (Young Black Romantics)

Residéncia: Figueretes 22

Web: youngblackromantics.com / @youngblackromantics

Raissa Pardini és una artista visual nascuda a Itàlia i establerta al Regne Unit la pràctica de la qual es mou entre la música i la cultura contemporània. Setze dels seus cartells han estat recentment incorporats a la col·lecció permanent del Victoria & Albert Museum, com a part de la documentació sobre l’actual escena emergent de la música britànica. Ha col·laborat amb alguns dels artistes i plataformes més influents a escala mundial —des d’Apple Music i MTV fins a Sony, Vevo, The New York Times, Adobe i WeTransfer— i ha treballat amb artistes com Måneskin, Nadia Lee Cohen, Paul Weller, Idles i Khruangbin, entre d’altres.

Paral·lelament a la seva pràctica visual, Pardini participa activament en conferències, seminaris, programes de mentoria i festivals, on destaca la importància del llenguatge visual dins de la indústria musical i anima les noves generacions a desenvolupar els seus propis camins creatius. Ha conduït sessions per a Adobe Live, ha participat a l’escenari principal d’OFFF Barcelona, ha pres part en el Wide Awake Festival i ha estat convidada a plataformes com el podcast de Rough Trade, Synesthesia, BIMM Institute i nombroses universitats d’arreu d’Europa.

Residència: Figueretes 22 

Web: raissapardini.com / @raissa_pardini

Alex Baczynski-Jenkins és un artista i coreògraf la pràctica del qual se centra en l’afecte queer, la corporalitat i la relacionalitat. A través del gest, la col·lectivitat, el contacte i la sensualitat, el seu treball desplega les estructures i les polítiques del desig. Ha presentat exposicions individuals a Kunsthalle Basel (2019), Foksal Gallery Foundation a Varsòvia (2018) i Chisenhale Gallery a Londres (2017), i ha mostrat el seu treball internacionalment en contextos com la 58a Exposició Internacional d’Art – La Biennale di Venezia (2019), Stedelijk Museum Amsterdam (2019), Migros Museum of Contemporary Art Zurich (2018), Palais de Tokyo a París (2017), Museum of Modern Art Warsaw (2017), Swiss Institute Contemporary Art New York (2016), Muzeum Sztuki Łódź (2016) i Basel Liste (2014).

És cofundador de l’espai feminista i queer Kem a Varsòvia, que ha desenvolupat projectes com Kem Care al Museum of Modern Art Warsaw (2017) i Three Springs al Ujazdowski Castle Centre for Contemporary Art (2018–2019). Baczynski-Jenkins va ser becari del Home Workspace Program a Beirut (2012–2013), i el 2018 va rebre tant l’Arts Foundation Award com el Frieze Artist Award.

Residència: Figueretes 22 

Web: @baczynski.j

L’artista multidisciplinària Nora Silva es defineix com algú que fa coses. En un sentit més profund, es pot descriure com a artista, investigadora independent i escriptora hispano-xilena establerta a Londres, que—després de graduar-se en Belles Arts—va viatjar per l’Amèrica Llatina treballant com a cuinera.

El seu treball s’arrela en una consciència social i convida l’espectador a reflexionar sobre com responem a algunes de les qüestions que defineixen el nostre temps: la pèrdua de privacitat, el canvi climàtic, les polítiques migratòries, la cultura del consum i la turistificació de les ciutats. La seva pràctica sol basar-se en la performance d’acció, sovint acompanyada d’instal·lacions i objectes que estenen els gestos del seu treball en viu cap a l’espai físic.

Residència: Embarking

Web: @noramutcho

L’artista britànico-danesa Isha Bøhling treballa entre la pintura, l’escultura, el so i la curadoria. Compon amb pintura, dibuixa amb la seva veu, esculpeix instruments i desenvolupa performances mitjançant instal·lacions basades en objectes i llum. El seu treball s’ha presentat internacionalment a Europa, Àsia, els Estats Units i l’Amèrica del Sud.

Reconeguda tant pel públic com per la crítica pel seu enfocament eclèctic i distintiu, Bøhling ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva trajectòria. Va ser guardonada amb el Freelands Foundation Award (2020), finalista del East London Painting Prize (2014), i també finalista o seleccionada en premis destacats com el John Moores 23 Painting Prize (2003), Artsway Prize (2005), Red Mansions Prize (2002) i l’Observer Student Prize (2002).

Residència: Embarking

Web: www.ishabohling.com / @ishabohling

Damien Poulain és un artista que treballa entre el disseny, l’arquitectura i els entorns construïts i naturals. La seva pràctica transforma influències del simbolisme xintoista, primitiu i heràldic, juntament amb la cultura material i digital contemporània, per proposar un llenguatge visual universal. A través d’una gamma de formats en evolució constant —incloent tèxtils, pintura, escultura i volums arquitectònics efímers— desenvolupa sistemes glífics de geometria i color que qüestionen com els éssers humans es relacionen entre si, amb el seu entorn i amb el misteri de l’existència.

Nòmada i profundament contextual, el treball de Poulain abasta des d’intervencions monumentals fins a pintures de petit format produïdes en sèries contínues vinculades al lloc i al temps. Tot i que l’espai públic continua sent el seu llenç preferit, la seva obra també s’ha presentat en exposicions individuals a Kemistry Gallery i KK Outlet a Londres, i a Calm and Punk Gallery i Claska a Tòquio, així com en exposicions col·lectives al Museum of Graphic Design de Breda i al 21_21 Design Sight Museum de Tòquio.

Residència: Embarking 

Web: www.damienpoulain.com / @damienpoulain

L’artista i escriptor novaiorquès Ian Monroe conceptualitza amb gran claredat la promesa i la decepció de la modernitat. Va cridar l’atenció del públic per primera vegada el 2003 amb una exposició de gran format a la Saatchi Gallery, i des d’aleshores la seva producció artística i el seu reconeixement internacional no han deixat de créixer.

La seva obra forma part de nombroses col·leccions privades, així com d’importants institucions internacionals com l’Aarhus Kunstmuseum (Dinamarca), el Saint Louis Art Museum (EUA), el Hamburger Bahnhof (Alemanya) i el Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (Espanya).

Com a escriptor, Monroe ha publicat articles a The Guardian, Art Review i a la publicació especialitzada Collage, aportant reflexions crítiques sobre l’art contemporani i la cultura visual.

Residència: Embarking

Web: www.ianmonroe.net / @m_ian_monroe

Juan Gómez Alemán és artista i gestor cultural. És fundador i director de La Juan Gallery, la primera galeria a Espanya dedicada a les arts vives. La pràctica de la galeria se centra a revisar i desmuntar els clixés associats a l’art de performance, alhora que construeix xarxes entre artistes i públics a través de la seva programació i projectes.

Ha col·laborat amb institucions com l’Instituto Cervantes, Central Saint Martins (Londres), Teatros del Canal (Madrid), Cidade da Cultura (Santiago de Compostela) i Matadero (Madrid), entre altres.

Residency: Embarking

Web: www.lajuangallery.com / @juangomezaleman

L’artista visual i multimèdia Jesús de Miguel viu a l’illa i, per tant, coneix Ibiza de manera íntima. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Salamanca, ha estudiat l’antropologia i els processos creatius de l’art, l’animació i el disseny 3D.

La seva pràctica s’arrela especialment en la pintura, a través de la qual explora una àmplia varietat d’enfocaments —des de llenguatges purament pictòrics fins a formes d’expressió artística més vinculades a la tecnologia. La poesia visual del seu treball es mou a través d’un oceà d’abstraccions, on allò definit es torna menys clar i les formes es dissolen i es fusionen fins a renéixer amb vida pròpia, estenent-se més enllà dels límits del que s’espera.

Residència: Embarking

Web: www.jesusdemiguel.com / @jesus_demiguel

El nom de Zeltia Montes està estretament lligat a la música i al cinema. Compositora gallega especialitzada en bandes sonores cinematogràfiques, va començar a compondre a la primerenca edat de 9 anys.

Va estudiar piano i teoria musical al Conservatori Superior de Música de Madrid, on es va especialitzar en música moderna. També es va formar al Berklee College of Music de Boston i va compondre la seva primera banda sonora el 2008 per a la pel·lícula Pradolongo, d'Ignacio Vilar.

Entre els seus reconeixements destaquen el Jerry Goldsmith Award, el Premi Mestre Mateo, la Medalla d'Or a l'excel·lència al Park City Film Music Festival, i el Premi Goya a la millor música original per la pel·lícula El buen patrón.

Residència: Embarking

Web: @zeltiamontes

Mauricio Freyre és un investigador, artista audiovisual i cineasta peruà amb formació en arquitectura. Interessat en els punts de trobada entre el cinema i l’arquitectura, els seus projectes exploren les interfícies entre el cel·luloide i l’espai construït, amb una especial atenció als marges, els punts cecs i les zones fosques.

Guanyador del Premio Nacional de Cine Experimental al Perú i de la Matadero Production Grant a Madrid, les seves pel·lícules i instal·lacions han format part de programes i exposicions al Festival Internacional de Cine de Valdivia, Les Rencontres Internationales Paris/Berlin, l’Alternativa, TENT Rotterdam, Nederlands Film Festival i Fundación Telefónica Lima, entre d’altres.

Residència: Embarking

Web: www.mauriciofreyre.com/ @mauriciofreyrem

La Juan Gallery és un temple de l’art en viu, fundat el 2015 per Juan Gómez Alemán i Alex De La Croix, sota la ferma convicció que l’art de performance és una disciplina transversal i que els artistes creen, de manera inherent, amb els seus cossos.

Juan Gómez Alemán és el director creatiu de La Juan Gallery. També treballa com a gestor cultural independent, comissari d’exposicions, dramaturg i director d’escena, impulsat per una profunda curiositat per la vida i l’autoaprenentatge.

Alex De La Croix encarna la Transavantguarda: artista audiovisual, cineasta, actriu, comediant, codirectora de La Juan Gallery, activista gender fluid, model ocasional i icona generacional.

Residència: The Moving Idea

Web: www.lajuangallery.com / @lajuangallery

El ibicenco Marc Tur y el catalán Eduard Reguant son dos arquitectos afincados en Ibiza. Para Marc Tur, “un buen proyecto es aquel que nos permite corregir o influir positivamente en la forma en que las personas se relacionan entre sí”, palabras que ilustran el valor que otorga a la arquitectura en general y a su trabajo cotidiano en particular. Ganador del Premio de Arquitectura de Ibiza y Formentera 2008–2011, es —junto a Eduard Reguant— responsable del diseño de los espacios de Ses12naus en Ibiza.

Residència: The Moving Idea

Karen Paulina Biswell és filla de pares colombians que van emigrar a París per escapar de la forta repressió política de principis dels anys noranta. La seva obra diversa, que desafia constantment qualsevol definició, se centra en temes com la moralitat, la vulnerabilitat i el destí humà. Impulsada per un profund interès pels estats extrems i les profunditats de la ment i l’experiència humanes, Biswell examina aspectes poc coneguts de la vida contemporània i els elements invisibles i desafiants de la societat actual.

Ha presentat exposicions a Espacio 23 Miami, a Art and Social Unrest in the Jorge M. Perez Collection; a la Momenta Biennale de l’Image de Montreal; i a l’A4 Art Museum de Chengdu, a la Xina. La seva obra forma part de col·leccions públiques i institucionals com el Musée du Quai Branly – Jacques Chirac (França), el Museo del Banco de la República (Colòmbia), el Pérez Art Museum Miami / Colección Jorge M. Pérez, i Les Rencontres de la Photographie d’Arles (França).

Residència: Embarking

Web: @karenpaulinabiswell

Ana Martínez Fernández treballa principalment en el camp de l’escultura, que aborda a través del llenguatge escrit i parlat. Li interessa la complexitat dels relats socials, especialment les implicacions del consum de certs productes i imatges, les forces paradoxals o contradictòries que configuren els mecanismes del desig, i l’absència —o presència— d’innocència en aquests mecanismes.

Va estudiar Belles Arts a la Universitat del País Basc i Teoria de l’Art Contemporani a Goldsmiths University College London. Ha impartit Crítica i Estudis Contextuals a la Facultat d’Arquitectura de London Metropolitan University i ha exposat a Madrid, Osaka i França.

Residència: The Moving Idea

Web: www.anamartinezfernandez.net / @a_m_a_r_t_i_n_e_z

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Granada, Santiago Ydáñez ha impartit tallers amb artistes com Juan Genovés i Mitsuo Miura, entre d’altres. Ha rebut importants distincions i és un dels pintors espanyols amb més reconeixement internacional. Ha estat beneficiari de beques del Colegio de España a París del Ministeri de Cultura (2001), de la Fundación Marcelino Botín (1998), de l’Academia de España a Roma (2016) i del 33è Premi BMW de Pintura (2018). 

Ha exposat al CAC (Màlaga), Villa di Livia (Roma), Whitebox Art Center (Pequín), Museo Lázaro Galdiano (Madrid), Dillon Gallery (Nova York), CAAM (Gran Canària), Invaliden1 (Berlín), Fundación Chirivella Soriano (València), Künstlerhaus Bethanien (Berlín), Antiga Església de la Companyia de Jesús (Caravaca de la Cruz, Múrcia), Gallery SE (Bergen, Noruega), Goethe Institut i Instituto Cervantes (Estocolm), Fundación Canaria para el Desarrollo de la Pintura (Las Palmas de Gran Canaria) i GE Galería (Monterrey, Mèxic), entre d’altres.

La seva obra forma part de les col·leccions de la Fundación Botín (Santander), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), DKV, CAC (Màlaga), Museo Sofía Ímber (Veneçuela), Diputación de Jaén, ABC (Madrid) i CGAC (Santiago de Compostela).

Residència: The Moving Idea

Web: www.santiagoydanez.com / @ydanezydanezydanez

Fati Morri és el nom artístic de Fátima Moreno, artista gràfica i il·lustradora nascuda a Granada i amb estrets vincles amb Barcelona i Lisboa.

Es va impregnar de l’art des de molt jove, ja que la seva mare era pintora. Va estudiar gravat a l’Escuela de Arte de Granada i posteriorment va completar un Màster en disseny gràfic contemporani a Galícia, fet que la va portar a treballar durant diversos anys en publicitat abans de deixar-ho per dedicar-se completament a la il·lustració.

Com a il·lustradora ha treballat per a clients com l’editorial Alpha Decay, el diari El Mundo, el festival BAM i El Segell del Primavera Sound, entre d’altres.

Residència: The Moving Idea

Web: @fatimorri

Sabelo Mlangeni és un fotògraf sud-africà nascut el 1980 a Driefontein, prop de Wakkerstroom, a Mpumalanga. L’any 2001 es va traslladar a Johannesburg, on es va incorporar al Photo Workshop Market, graduant-se el 2004.

La seva sensibilitat i la seva capacitat per provocar emoció a través de les seves imatges li han atorgat un lloc destacat dins del món de la fotografia. Ha realitzat exposicions individuals a diverses parts de Sud-àfrica, Estats Units, Nova Zelanda, Regne Unit i Angola, així com exposicions col·lectives a Alemanya, Nigèria, Mali, França, Portugal, Holanda i Mèxic, en les quals ha abordat temes tan diversos com l’apartheid, la invisibilitat de les dones i la sexualitat.

Residència: The Moving Idea

Web: @mlangenisabelo

Nihat Karatasli (1988–2021) va ser un artista interdisciplinari els vídeos, animacions, escultures, performances i instal·lacions del qual exploraven les interconnexions entre els éssers humans, la natura i la tecnologia.

Docent, columnista i professor, Karatasli va ser també cofundador de l'Arxiu Hüzün, amb el suport de la Universitat Koç (Istanbul). La seva obra va formar part d'exposicions col·lectives a Istanbul, Seül i Los Angeles, i era titulat d'un MFA per la School of the Art Institute of Chicago.

Va participar en diversos festivals de cinema, entre ells el 7è Mammoth Lakes Film Festival a Califòrnia, Soy Meta a Xangai, el 37è Kasseler Film Festival i Stand Firm, Stand Here a Ohklahomo, Chicago.

Martine Feipel & Jean Bechameil construeixen i deconstrueixen espais. La seva àmplia formació i experiència els atorguen un domini absolut del volum, amb el qual recrean un univers que, a primera vista, sembla completament il·lògic.

Martine Feipel va estudiar arts visuals a la Universitat Marc Bloch d’Estrasburg, a la Universitat de les Arts de Berlín i al Central Saint Martins College of Art & Design de Londres, on va obtenir un MA en Belles Arts. Jean Bechameil treballa des de 1990 com a escultor independent, realitzant nombrosos decorats per a obres de teatre i pel·lícules de Lars von Trier, entre les quals Antichrist, Manderlay i Dogville.

Amb base a Luxemburg, la parella col·labora conjuntament des de 2008.

Residència: Embarking; The Moving Idea

Web: www.feipel-bechameil.com/ @feipelbechameil

Sofia Eliza Bouratsis sent una gran passió pel món de l’art contemporani, en el qual s’ha immers a través de la recerca, l’escriptura i la curadoria. Un dels temes d’investigació al qual torna sovint és la dicotomia entre el cos humà i el no humà; també s’interessa per les imatges contemporànies i les noves tecnologies, així com pel discurs al voltant de l’espai públic, urbà i ecològic, especialment des d’una perspectiva arquitectònica.

El seu projecte es va inspirar en les converses que va mantenir amb els altres artistes participants a la residència. Aquests intercanvis van donar lloc a una sèrie de postals que presenten preguntes, fusionant text amb una exposició d’idees en moviment.

Web: @sofiaelizabou

Residència: The Moving Idea

Guanyadora del Premi Gure Artea del Govern Basc l’any 2013, Ana Laura Aláez és reconeguda per la seva trajectòria artística i la seva contribució a l’art contemporani. Paral·lelament al seu treball visual, també ha desenvolupat projectes de disseny d’espais i d’escriptura. Des de l’any 2000 —coincidint amb el seu projecte Dance & Disco a Espacio 1 del Museo Reina Sofía— ha col·laborat amb altres creadors de música electrònica. També compta amb una àmplia experiència docent a través de cursos, conferències i tallers, i viu i treballa a Palma de Mallorca.

Residència: The Moving Idea; Preludio

Web: www.analauraalaez.com / @analauraalaez

Mariano Torres és un músic i compositor que treballa entre Mallorca i Eivissa, conegut per la seva profunda connexió amb el paisatge sonor de les Illes Pitiüses i per la seva estreta col·laboració amb la comunitat artística local. El seu treball es caracteritza per una sensibilitat íntima envers la memòria, el territori i l’experimentació musical, qualitats que travessen tant les seves composicions com el seu procés creatiu.

Durant la seva residència, Torres va continuar desenvolupant un enfocament basat en l’escolta atenta i en la construcció acurada d’atmosferes sonores. La seva pràctica va ser presentada a la sèrie documental Aiguallums, produïda per Filmòtica, amb un episodi complet dedicat a la seva manera de concebre i compondre obres com Introducció. El retrat revela un creador minuciós que reuneix instruments acústics, textures ambientals i un mètode gairebé artesanal de construcció del so.

Torres col·labora sovint amb artistes de les illes —inclòs el seu germà Toni— i participa activament en projectes que amplifiquen l’art contemporani i els processos creatius a Eivissa i Formentera. La seva presència constant dins del panorama cultural local l’ha consolidat com una figura clau dins del teixit artístic de les illes.

Residència: Abril – Juny 2025

Beatrice Dettori (Itàlia, 1976) és una dissenyadora i artista establerta a Eivissa. Es va graduar en Product Design al Chelsea College of Art and Design i, després de treballar a l’estudi de Jasper Morrison, va passar diversos anys a París desenvolupant escenografies culinàries per a artistes, galeries i institucions com Pierre Soulages, Larry Clark, Pierrette Bloch i Anish Kapoor. Des de 2018, ha reprès la seva pràctica artística a través d’objectes quotidians, narratives i escultura en argila.

Durant la seva residència, Dettori va continuar explorant el potencial físic i introspectiu de la transformació material, creant obres que generen tensions subtils entre matèries comunes i reciclades i elements preciosos o simbòlicament carregats. La seva pràctica convida a una atenció propera i a una implicació sensorial, activant contrastos silenciosos que es despleguen a través del tacte, el pes i la presència.

Residència: June – July 2025 

Web: @beatricedettori